El caos de Rodalies no és conjuntural sinó estructural: dècades de desinversió i d’incompliments per part de l’Estat han convertit el transport públic en un càstig desigual que recau sobretot sobre les classes populars. Una situació que evidencia la subordinació política de Catalunya i que fa imprescindible una mobilització col·lectiva per garantir un dret bàsic com és la mobilitat.
Aquests dies la població de Catalunya està observant, sorpresa, el desgavell del transport públic del nostre país. No parlem només del problema amb la Renfe també, del dèficit d’alternatives a moltes de les poblacions en una xarxa centralista com l’actual. Ha quedat clar que el servei d’autobusos i del FGC no son alternatives de mobilitat per a moltes persones.
Si realment ens creiem que el transport privat no és una alternativa viable (que no ho és) hi ha molt a millorar.
Val a dir que per molts usuaris de la Renfe el que ha passat aquests dies no els hi ve de nou, és el seu dia a dia. És el que es troben totes aquelles persones que no tenen cap altre alternativa a aquest mitjà de transport i han de patir, dia si i dia també, trens “fantasmes”, endarreriments constants sense explicació ni cap tipus de compensació, trens plens a vessar amb deficiències: portes que no obren (o no tanquen), climatització inexistent,….
Si cap persona pateix aquesta vergonya a diari és, simplement, perquè no té cap altre alternativa. I moltes d’elles no la tenen perquè no es poden permetre comprar-se un vehicle per arribar fins a una estació de Metro o de FGC, utilitzar AVANT o serveis d’autobusos fora de l’ATM,…
Si, cal demanar el finançament i les inversions necessàries per tenir uns transports públics a l’alçada del que aquest país necessita, però ho necessiten especialment totes aquelles persones amb uns contractes precaris amb salaris baixos i que no han sentit a parlar mai de conceptes com teletreball. Parlem de les Kelly’s, del personal de la construcció i de la restauració, parlem de tots aquells que perden hores de la seva vida intentant anar i tornar de la feina i als que el concepte conciliació familiar els hi sona a utopia.
El desgavell de Renfe no fa sis dies que dura, fa dècades. I no, no tothom ho pateix de la mateixa manera. Rodalies és la prova empírica de la conseqüència de la supeditació del nostre país a les voluntats estatals; del PP i PSOE, tant li fa, perquè és la espanyolitat sense fisura la que provoca la desinversió històrica i la manca d’execució de les partides pressupostades. És el càstig sistemàtic als catalans per què la desafecció a la indisoluble nación española… Però sempre, sempre, sempre, en son les classes populars i les treballadores les grans perjudicades; es fa necessària una mobilització de país.
Subscriu-te al Telegram de la IAC