El 26 d’agost de 1918, a White Sulphur Springs (West Virginia), va néixer la quarta filla de Joshua i Joylette: Creola Katherine Coleman. Laboralment, el seu pare realitzava tasques diverses sense especialització concreta; però la seva mare era mestre, i devia ser un referent en la seva educació. Va destacar en un alt rendiment escolar, especialment en matemàtiques; als 14 anys ja havia acabat l’institut.
Tot i que l’estat de West Virginia es va mantenir dins de la Unió durant la Guerra civil americana, als anys 30 la segregació racial era norma. Com a tots els afroamericans l’educació superior va ser dificultosa per a Katherine, però va poder accedir a la universitat als 18 anys i va poder aprofitar que, el 1936, la West Virginia University (per ordre judicial) va ser una de les primeres universitats del sud que va admetre estudiants “negres” a programes de postgrau.
Va tenir tres filles amb James Goble, amb qui es va casar el 1939 i, en quedar vídua el 1956, va tornar-se a casar amb un veterà de la Guerra de Corea (James Johnson) amb qui va compartir més de 60 anys de vida. El 1986 es va retirar professionalment i es va dedicar a activitats educatives i emocionals, especialment enfocades a dones racialitzades, va morir el 24 de febrer de 2020 als 101 anys.
La Katherine era molt religiosa, practicant baptista, li agradava la música i el cant coral. Es descrivia, a si mateixa, com una dona optimista, humil i sempre disposada a aprendre.
Katherine Coleman va formar part del grup de matemàtiques afroamericanes conegudes com les computadores humanes, que feien càlculs manuals per a la recerca aeronàutica i espacial. El 1953 va entrar a treballar a la NACA (National Advisory Committee for Aeronautics) que esdevindria la NASA el 1958.
Ja amb el cognom del seu segon marit, Katherine Johnson va començar a participar en projectes espacials. Es va especialitzar en calcular trajectòries, finestres de llançament i rutes d’emergència. El 1961 va calcular la trajectòria del primer nord-americà que va viatjar a l’espai (A. Shepard). El 1962 J. Glenn, que va circumval·lar tres cops la terra amb la càpsula Friendship 7, va insistir que K. Johnson comprovés els càlculs de l’ordinador abans del seu vol orbital, demostrant la confiança que li tenia. El 1969 va contribuir en els càlculs que van fer possible l’arribada i retorn segur de la tripulació de l’Apollo 11 (primera missió tripulada a la lluna). Després de treballar amb les missions Apollo va col·laborar amb el programa dels transbordadors espacials.
La Katherine va publicar articles de recerca sobre navegació espacial i va ser la primera dona del seu departament en signar un informe tècnic de la NASA. El president del EUA li va lliurar, el 2015, la Medalla presidencial de la llibertat. El Katherine G. Johnson Computational Research Facility de la NASA, creat el 2016, li és dedicat.
Johnson es va convertir en un referent del feminisme i la igualtat racial en evidenciar els prejudicis de les capacitats científiques i tècniques de les dones…, i dels que no responen al perfil white male. Johnson, va excel·lir en un moment en què la segregació racial i el masclisme eren normes socials i laborals. La seva trajectòria és avui un símbol de superació.
Figures ocultes (Hidden Figures), dirigida per Theodore Melfi, és una pel·lícula estrenada el 2016 (basada en el llibre de Margot Lee Shetterly) que explica com Johnson i les seves companyes (Mary Jackson i Dorothy Vaughan) van aportar la seva contribució fonamental a l’exploració espacial. El film va donar una gran visibilitat a la seva vida i treball, però Johnson, ja amb 98 anys, després de veure la pel·lícula, insistia que ella només havia fet la seva feina.
Després d’una vida sencera d’arribar fins a les estrelles, avui Katherine Johnson ha aterrat entre elles. Va passar dècades com una figura oculta, trencant barreres rere els escenaris. Però, al final de la seva vida, s’havia convertit en una heroïna per a milions de persones…, incloent-hi la Michelle i jo (Barack Obama, discurs de comiat a K. Johnson).
![]()
Històries de dones històriques (III)
Subscriu-te al Telegram de la IAC
