El malnom de Calamity Jane li va ser donat per la seva reputació de viure envoltada de desgràcies i situacions perilloses, però hi ha qui diu que se’l va auto- atorgar com a avís del que et podia passar si t’hi enfrontaves. Però malgrat la seva rudesa, exagerada des de la premsa sensacionalista, les dime novels, i els espectacles del Wild West Show, Jane era coneguda per la seva humanitat.
En relació a la seva vida J. Cannary era mentidera i exagerada, segurament una manera de fer-se un nom en un univers violent i salvatge. Se li coneixen facetes d’exploradora, buscadora d’or, missatgera, infermera ocasional i ha esdevingut una figura llegendària del Far West. Sembla que va néixer a Missouri el 1852, quedant orfe de molt petita es va haver d’espavilar a la recerca d’oportunitats a l’oest. La dècada dels 70 va treballar transportant correu, cuinera, rentadora, ballarina, prostituta… Era coneguda per vestir-se amb roba “d’home”, portar armes i beure, cosa poc habitual (i molt criticada) en l’època.
Segons ella va treballar com a exploradora per al General Custer i va estar casada amb el cèlebre Wild Bill Hickok amb qui afirmava haver tingut un fill. L’aventura més coneguda d’ella, aquesta si verificada, és del 1875: sota les ordres del general Clausete “Crook” González, va creuar nadant el riu Platte i va viatjar 90 milles (145km), en pèssimes condicions, per lliurar comunicacions importants; amb un desgast físic que gairebé la va matar.
Va passar llargues temporades a Deadwood fins que es va traslladar a El Paso (Texas) on es va casar amb Clinton Burke (1885) amb qui va tenir una filla el 1887. El 1896 va començar una gira amb el Wild West Show de Buffalo Bill; va morir de pneumònia, relacionada amb l’alcoholisme i la vida d’excessos, al 1903.
Tot i la seva fama de dura i esbojarrada, a Deadwood, era coneguda per la seva generositat: va ajudar malalts durant brots de verola i sovint cuidava infants i persones vulnerables. La part més ben documentada de la seva vida és la seva compassió, aquesta dualitat (rudesa i bondat) va reforçar encara més el seu magnetisme històric.
És un símbol de l’Oest americà; pistola al cinturó, cavall i vestit de cuir l’ha convertit en una icona de la cultura popular del Far West, de l’imaginari de la frontera.
Trencadora de normes socials, en una època on les dones tenien rols molt estrictes, Calamity va fer feines considerades “masculines”, va desafiar les convencions de gènere i va reivindicar una vida pròpia. Per això avui és vista com una figura pionera en la història del feminisme cultural de l’Oest.
Calamity Jane és important pel que va representar: una dona que va desafiar rols, es va fer un lloc en un món violent i masculí, i va esdevenir un símbol cultural de valentia, llibertat i, paradoxalment, humanitat.
Les novel·les barates, el periodisme sensacionalista i els espectacles van exagerar molt la seva vida (com tants altres mites del Oest, inclòs el mateix William Cody), tanmateix, aquesta barreja de realitat i ficció la va convertir en un dels personatges més recognoscibles de la mitologia americana.
Calamity Jane ha estat objecte de pel·lícules (1929, 1953 i 1984), series animades (1997/98), còmics i documentals i és un dels personatges de la sèrie televisiva Deadwood (2004/06) i Deadwood: The Movie del 2019.
Històries de dones històriques (III)
Subscriu-te al Telegram de la IAC