Susan Kay Quatro, deprés coneguda com Suzi Quatro, va néixer el 3 de juny de 1950 a Detroit (EUA). La tradició musical formava part de la família; el seu pare, d’ascendència italiana, va fundar un grup anomenat Trio Art Quatro, on Suzi faria el seu debut amb només 8 anys. Entre el 1964 i el 73 va formar part, amb les seves germanes Patti, Nancy i Arlene, i amb Eileen Biddlingmeier i Diane Baker, de la banda de rock (de només fèmines) The Pleasure Seekers. Tot i que havia estudiat piano es va consolidar com a baixista i cantant. El 1971 es va mudar al Regne unit on va rebre el suport del productor Mickie Most.
El seu segon senzill “Can the Can”, de 1973, va ser un número 1 a nivell europeu i a Austràlia. A continuació van arribar tres èxits més: “48 Crash”, “Daytona Demon” i “Devil Gate Drive”. Els seus primers dos àlbums també van tenir èxit a Europa i a Austràlia.
Suzi Quatro va ser la primera dona a obtenir un èxit massiu en la música rock com a instrumentista i líder d’una banda mixta, en una època on les dones estaven relegades principalment a cantants o coristes. La seva imatge de mono de cuir negre, postura poderosa amb el baix i actitud sense concessions trencava l’estereotip femení submís del pop dels 60-70.
El 1978 va aconseguir arribar al top 10 de les llistes a Regne unit i Austràlia amb “If You Can’t Give Me Love”, però sense cap ressò als Estats units. Però en unir forces, l’any 1979 amb Chris Norman, de la banda Smokie, amb la cançó “Stumblin’ In”, va aconseguir el lloc 4 a les llistes d’èxits del USA. El seu període de glòria va ser breu, amb un últim gran èxit el 1981 per “Rock Hard”.
Malgrat crítiques culturals i estudioses de gènere l’han considerat com una figura revolucionària per la seva mera existència en un espai altament masculinitzat, ella mai s’ha considerat un símbol feminista, sinó simplement una músic tan bona com qualsevol home: I didn’t do it for feminism, I did it because I wanted to play rock and roll.
Suzi es va casar el 1976 amb el guitarrista Len Tuckey amb qui va tenir dos fills (Laura i Richard Leonard) i es van divorciar el 1992, el 93 es va casar amb el promotor Rainer Haas.
Passat l’èxit musical s’ha dedicat a la televisió amb incursions en el cinema i el teatre musical i també, ha presentat programes de ràdio a la BBC. Actualment viu entre Anglaterra i Alemanya; S. Quatro realitza una vuitantena de concerts a l’any i està enregistrant el seu 18è àlbum d’estudi, te prevista una gira al Regne unit pel 2026.
Algunes corrents feministes reivindiquen Suzi Quatro com a exemple d’empoderament no teòric sinó pràctic, com un trencament de barreres i representació simbòlica sense participació directa en lluites polítiques feministes.
Suzi Quatro ha normalitzat la presència femenina i el lideratge escènic del rock dur: baixista, líder i dona autònoma.
Històries de dones històriques (III)
Subscriu-te al Telegram de la IAC