Cada tres anys, les proves PISA ocupen titulars i alimenten debats sobre l’estat de l’educació. Els resultats serveixen per comparar països, buscar responsables i justificar reformes.
Què és PISA?
Què són exactament aquestes proves? I per què aquest estiu s’han convertit en notícia abans fins i tot que se’n publiquin els resultats?
PISA (Programme for International Student Assessment) és una avaluació impulsada per l’Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmics (OCDE), una organització internacional formada principalment per països amb economies desenvolupades. Cada tres anys avalua una mostra d’alumnes de quinze anys en competències com la comprensió lectora, les matemàtiques o les ciències.
Els seus promotors consideren que aquestes proves permeten comparar sistemes educatius i orientar polítiques públiques. Tanmateix, des de fa anys també reben crítiques. Diverses organitzacions educatives qüestionen que una prova estandarditzada pugui resumir la qualitat d’un sistema educatiu o convertir-se en la principal referència per decidir les polítiques en matèria d’educació.
Què ha passat a Catalunya?
El Departament d’educació ha reconegut que els resultats de PISA 2025 corresponents a Catalunya no podran comparar-se ni amb els d’edicions anteriors ni amb els d’altres territoris. El motiu és que la mostra d’alumnes utilitzada no compleix els criteris establerts per la mateixa OCDE.
En concret, un 23,2% dels alumnes seleccionats van quedar exempts de fer la prova, quan el límit fixat per l’OCDE és del 5%. Aquesta diferència altera la representativitat de la mostra i impedeix fer comparacions estadísticament fiables.
La qüestió no és només tècnica. Segons el mateix Departament, aquesta incidència era coneguda des del mes de març, però no es va fer pública fins a finals de juliol. Mentrestant, el govern de Catalunya continuava presentant les recomanacions de l’OCDE com un dels eixos de la seva política educativa.
Quina és la posició d’USTEC?
USTEC·STEs (IAC) ha reaccionat recordant, en primer lloc, que mai no ha compartit la idea que les proves PISA hagin de marcar el rumb de l’educació catalana. El sindicat defensa des de fa anys que una educació de qualitat no es pot reduir a uns quants indicadors ni a rànquings internacionals, sinó que també inclou la inclusió, l’equitat, la cultura, la llengua, el pensament crític o el desenvolupament integral de l’alumnat.
Però el comunicat d’USTEC va més enllà d’aquesta crítica de fons. El sindicat denuncia la manca de transparència en la gestió de l’episodi. Considera contradictori que el mateix govern que ha convertit PISA i les recomanacions de l’OCDE en un referent central de la seva política educativa no hagi estat capaç de garantir una aplicació rigorosa de la prova ni d’informar amb transparència quan es va detectar la incidència.
USTEC·STEs (IAC) també reclama una auditoria independent, l’assumpció de responsabilitats i l’obertura d’un debat sobre el model educatiu. Alhora, insisteix que les prioritats continuen sent les que fa anys defensa la comunitat educativa: més recursos, menys ràtios, reforç de l’educació inclusiva, estabilitat de les plantilles i més negociació amb els professionals dels centres.
Comunicat d’USTEC·STEs (IAC): Denunciem que el govern va ocultar el nyap de PISA mentre feia propaganda amb l’OCDE.
Des de la IAC…
El debat que s’ha obert aquests dies va més enllà de les proves PISA.
Cada vegada és més habitual que les administracions públiques justifiquin decisions polítiques apel·lant a informes, indicadors o recomanacions elaborades per organismes externs. És un debat legítim. Però, precisament perquè aquests instruments tenen tanta influència, han d’estar sotmesos al màxim rigor i a la màxima transparència.
Quan un govern decideix convertir uns indicadors en la brúixola de les seves polítiques públiques, també ha d’assumir la responsabilitat d’explicar amb claredat quan aquests indicadors fallen o quan la seva aplicació presenta problemes.
La confiança de la ciutadania no es construeix amagant els errors, sinó afrontant-los amb transparència. I aquest principi és tan vàlid per a l’educació com per a qualsevol altra política pública.
Jordi Gassiot
Secretari de premsa i comunicació de la IAC
Subscriu-te al Telegram de la IAC