Anem de caiguda en picat, estan enfonsant el país bombardejant tot allò que el sustenta, ens estan prenent el dret a l’educació i la sanitat; enlloc de caminar cap a la sobirania alimentària anem cap a la desaparició dels pagesos; si ens movem en transport públic no podem saber ni a l’hora que sortirem ni a la que arribarem; fer gestions amb l’administració és cada cop més una cursa d’obstacles; ens volen imposar una transició energètica sense tenir en compte la gent de cada territori i tornar-la a deixar en mans de multinacionals… No sé si també us passa però tinc una sensació de desemparament asfixiant.
Parlaré de sanitat. Fa pocs dies, a la sobretaula, érem quatre persones xerrant i tots teníem almenys un parell de casos de familiars i coneguts que estan patint les conseqüències de la fallida del sistema sanitari. Esgotament de la IT sense haver fet res efectiu per resoldre un problema de trauma, amb dolor incapacitant i amb un any esperant intervenció (2 anys des d’inici de la IT) ; pèrdua de sol.licituds de proves; confusió d’un ronyó per l’altre; intervenció urgent de cardio en espera des de fa més de 6 mesos; espera d’intervenció per neo de ronyó durant més de 5 mesos que ha comportat l’aparició de metàstasi i esperança de vida de 5 anys… Imagineu si haguéssim sigut 10. Que som 8 milions. Imagineu els milers i milers de persones que pateixen.
Tot això no sembla afectar als responsables que fa molts anys que juguen a allò de qui dia passa, any empeny i quan me’n vagi d’aquí, ja em col.locaran al consell d’administració d’allà.
Fa pocs dies ha aparegut el darrer informe de la Sindicatura de Comptes sobre la Contractació de serveis per les entitats de l’àmbit de la salut, període 2022-2024. És escandalós. Escandalós però no sorprenent. Analitza 17 contractes d’11 entitats del sector públic (ICS, SEM, Consorci Sanitari Maresme, H. Clínic, Banc de Sang…) i s’hi troben irregularitats com externalitzacions sense justificar, sobrecostos i desviacions econòmiques, i altres incompliments legals.
Dic que no és sorprenent perquè sense anar més lluny, el 2025, la CUP ja va publicar un informe on es destapava que abans d’acabar l’any, tots els concerts hospitalaris, estarien caducats, la majoria des de 2021 o abans. Posteriorment la Sindicatura va emetre un altre informe on posa en dubte la conveniència de les externalitzacions, apunta a la possible nul·litat d’aquests concerts, qüestiona el sistema de pagament, alerta de l’abús que es fa de la disposició transitòria que havia permès mantenir els concerts mentre s’aprovava una nova llei de contractació pública i recomana la regularització d’aquesta situació, l’aprovació d’un marc legal estable i la revisió del sistema de contraprestació i reforçar els mecanismes de control i seguiment dels recursos públics.
Però no per no ser sorprenent, deixa de ser més greu. Parlem de milions i milions d’euros públics, eh? De la teva butxaca i de la meva, que en el millor dels casos, estan molt mal gestionats. Diners i diners que diuen que no tenim i amb això justifiquen tots els drames de la sanitat catalana. Llistes d’espera interminables, retards en els diagnòstics, allargament de les incapacitats temporals, treballadors amb burnout, pèrdua de més del 20% de poder adquisitiu dels treballadors, serveis saturats… Problemes que es cobren vides, sí. Però quantes vides més oferirem abans d’entendre l’arrel del problema?
Aquests informes, deixen en evidència la manca de voluntat i de capacitat de fiscalitzar aquests contractes, però això és nou? Doncs no. Malgrat la primera intenció de molts, és dir que això és culpa de la Pané i del PSC, estaríem dient una veritat a mitges. Evidentment en són còmplices i en bona part. Però no en són els únics responsables. Els anys que analitza el darrer informe de la Sindicatura de comptes, per exemple, són 2022-2024, conselleria d’ERC. Però mirem enrere. Quants anys fa que es van traspassar les competències de Sanitat a la Generalitat? Des del 1981. Si anem a buscar informes similars que s’han fet durant aquests més de 40 anys, ens trobem amb pràcticament les mateixes conclusions a tots els informes.
Fem un repàs ràpid d’alguns d’aquests informes de la Sindicatura de Comptes:
1986: Informe 4/1986-B – Concertació hospitalària. Període 1982-1985 : «La concertació hospitalària s’ha desenvolupat sense mecanismes de control i seguiment prou homogenis.» / «Cal definir millor els criteris de finançament i reforçar la fiscalització dels concerts.»
2009: Informe 13/2009 – Contractació de serveis externs en hospitals de la XHUP. Exercici 2006: «L’externalització de serveis no sempre està prou justificada ni planificada.» / «En general, els expedients de contractació revisats presenten incidències pel que fa al compliment de la normativa de contractació pública.»
2016: Informe 29/2016 – Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Exercicis 2010-2012: «Barnaclínic no compleix cap de les dues condicions” exigides perquè es pugui considerar un proveïdor del SISCAT en els termes analitzats per la Sindicatura. «Barnaclínic utilitza els espais de l’edifici de l’HCPB (…) en contra del que estableix la normativa patrimonial.»
2020: Informe 21/2020 – Institut d’Assistència Sanitària. Exercici 2017: «Es detecten incidències en la contractació i en la gestió del personal que requereixen una millora dels mecanismes de control.» / «La documentació facilitada no permet verificar completament determinats aspectes de la fiscalització.»
Aquí hi ha hagut 26 anys de la Conselleria en mans de CIU (1980 – 2003), 8 en mans del PSC (2003 – 2010), 6 més de CIU (2010 – 2016), 8 més d’ERC (2016 – 2024) dos dels quals era govern de JXCat i del 2024 fins ara, novament PSC.
Des del ‘81, que hi ha un consens entre els partits majoritaris, a favor del model sanitari públicoprivat. No en va, va ser batejat des dels seus inicis, com el model Sociovergent per molt que ara ja podriem anomenar SocioErcVergent.
40 anys de model i 40 anys de les mateixes deficiències i dels mateixos advertiments, sense que cap dels responsables assumeixi responsabilitats. Tota aquesta manera de fer, aquesta manca de control que per enèsima vegada ens confirma la sindicatura de comptes, és el que obre la porta als casos de corrupció de la sanitat catalana. Només per anomenar els més sonats:
- Cas Bagó (2009 – 2012), denunciat per la CUP el 2013, per possibles incompatibilitats i conflictes d’interès entre la presidència del Consorci de Salut i Social de Catalunya i empreses privades adjudicatàries;
- Cas Innova de Reus (2012), també denunciat per la CUP i que el judici principal s’ha celebrat el 2026 i encara pendent de sentències. Adjudicacions, consultories, obres de l’Hospital Sant Joan, pagaments presumptament injustificats i desviament de fons públics;
- Cas Manté (2013), derivat del cas Innova;
- Barna Clínic / Hospital Clínic (2013), irregularitats detectades per la Sindicatura de Comptes. Utilització de recursos públics per a activitat privada, contractació i governança.
I en podríem anar afegint de les diverses empreses que presten serveis pel CatSalut.
Tot i això, la majoria dels casos o no arriben als jutjats, o acaben misteriosament sense condemnats, a excepció del cas Innova que Josep Prat ha reconegut prevaricació, malversació i falsedat documental, en un acord per la reducció de la condemna que probablement li caurà.
Això demostra que no hi ha establerts mecanismes de control i de rectificació dels incompliments. Sí, la Sindicatura fiscalitza determinats àmbits i expedients dins de les seves funcions, però els seus informes tenen caràcter fiscalitzador i les seves recomanacions no substitueixen l’actuació dels òrgans responsables. 40 anys no han sigut suficients per corregir tots aquests incompliments que es repeteixen insultantment.
Però més enllà de buscar responsabilitats personals, que també, el que cal urgentment, és fer un canvi de model sanitari cap a un model 100% Públic, que faciliti aquest control. Cal eliminar aquesta xarxa clientelar que implica centenars d’empreses, càrrecs públics i privats i que no hi ha déu que s’hi aclareixi. Cal simplificar tot aquest entramat, establir mecanismes de control i sí, demanar responsabilitats. No pot ser que durant 40 anys ens estiguin dient que es perd el control de milions d’euros cada any, que els nostres diners estan mal gestionats, que acaben a les butxaques d’algú, i que cap govern hagi fet absolutament res per acabar amb aquesta estafa i aquest lladrocini. Perquè mentre uns quants fan negoci amb la nostra salut, a nosaltres ens condemnen a la malaltia, al patiment, a l’exclusió i a la mort.
I en contra del que pot semblar, no és alarmisme, és alarmant. Perquè és la realitat que coneixem tots, de més aprop o de més lluny. Crec que ja és l’hora, i en fa de dies, que com a societat ens creiem que tenim drets. També serà culpa nostra, si no els reclamem quan no se’ns donen. Si passivament deixem que ens els arrabassin sense dir ni mu. És hora que ens ajuntem per reclamar-ho tot.
Des d’ara, comencem a construir un curs 26-27 que sigui un cop de puny sobre la taula. Ja n’hi ha prou! Unim-nos treballadors de tots els sectors i societat civil i exigim el que és nostre!
Anna Alcalà (FTC-IAC)
Subscriu-te al Telegram de la IAC