Al juny de 2017 més de 600.000 persones es trobaven en espera d’una intervenció quirúrgica en tot l’estat, gairebé el doble de les que eren en 2008. Per a la llista d’espera diagnòstica, gairebé 2 milions de persones esperaven la primera consulta amb l’especialista, amb un temps mitjà d’espera de gairebé 60 dies.
Els territoris amb major mercantilització i privatització son els que encapçalen aquestes vergonyoses xifres: Catalunya compta amb 157.000 persones en llista d’espera quirúrgica i 87 dies de mitjana per a obtenir diagnòstic (molt per sobre de la mitjana estatal).
L’empitjorament d’allò públic provocat durant els últims anys forma part d’una estratègia planificada per a facilitar l’expansió del negoci privat. D’una banda, la capacitat minvada dels centres i hospitals públics provoca derivacions de pacients a les empreses privades (amb finançament públic). Alhora, els recursos públics deteriorats “empenyen” a la població cap a les assegurances privades. Juntament amb la Comunitat de Madrid, Catalunya novament encapçala la penetració de mútues amb fins a un 32% d’assegurats per les empreses privades.
Malgrat tot és possible afrontar el problema de les llistes d’espera, reduir-les en gran part i amb menys despesa sanitària, utilitzant al 100 per 100 els recursos públics existents i fent de l’Atenció Primària pública l’eix fonamental del sistema sanitari.
LES LLISTES D’ESPERA MATEN
CENTRES SANITARIS INFRAUTILITZATS, PACIENTS ESPERANT
DEROGACIÓ DE LA LLEI 15/97 ESTATAL. I DE TOTES AQUELLES LLEIS AUTONÒMIQUES QUE PERMETEN LA PRIVATITZACIÓ