Els fets esdevinguts a Catalunya durant la passada tardor de 2017 constitueixen el més gran desafiament al règim del 78 des de la “Transición”.

Des del primer moment la IAC ja assenyalem que allò que estructura la naturalesa del conflicte polític i social a Catalunya és un conflicte entre democràcia i involució autoritària de l’estat.

Davant aquest procés d’involució democràtica la IAC teixim i bastim una xarxa de solidaritat permanent amb l’esquerra sindical de tot l’Estat. Impulsem actes de solidaritat internacional amb el poble català aquí i arreu a través de les Marxes de la Dignitat i del With Catalonia. I el 10 de setembre de 2017 organitzem un acte amb l’esquerra sindical de tot l’estat a Barcelona en favor del dret d’autodeterminació i en defensa del referèndum de l’1 d’octubre.

Davant la il·legal i il·legítima ocupació de diversos departaments de la Generalitat i les detencions del 20 de setembre per part de les forces policials i militaritzades de l’estat, sumat a la persecució a càrrecs electes i treballadors i treballadores del sector públic i privat, a la ocupació de mitjans de comunicació i impremtes, a la prohibició d’actes i la requisa de materials pel referèndum de l’1 d’octubre, la IAC ens vam posar al costat del poble mobilitzat que volia exercir un dret tan bàsic com és el seu dret a l’autodeterminació.

Després dels fets del 20 de setembre de 2017, la IAC impulsem juntament amb altres sindicats i moviments socials a Catalunya la “Plataforma per les llibertats i contra la repressió” que permet l’èxit de la Vaga General del 3 d’octubre després de la repressió policial de l’1 d’octubre.

En la seqüencia que va del 20 de setembre a la proclamació de la República del 27 d’octubre de 2017, va quedar palès que només l’autoorganització popular i l’impuls d’un sindicalisme alternatiu i combatiu podran donar una resposta a l’altura de la greu agressió que estan vivint les classes treballadores d’aquest país i les seves institucions.

La IAC també donem suport a la jornada de Vaga General del 8 de novembre, amb un seguiment molt desigual, en un context ja d’aplicació del 155, on a més, es va intentar repetidament i fins a l’últim moment il·legalitzar la vaga per part de la Patronal catalana; amb tota la confusió i desmobilització que això va suposar. Els CDRs van aconseguir, no obstant, tirar endavant una mobilització que paralitza el país i que va tenir una presència massiva en totes les ciutats de Catalunya.

Però tant la Vaga General del 3-O com la del 8-N van ser una lliçó exemplar de dignitat, d’autoorganització i mobilització popular que va desbordar les forces institucionals, i que va trencar els esquemes d’un sindicalisme de concertació que sembla que encara no és conscient del canvi de paradigma que ha significat la crisis econòmica i la involució democràtica que estem patint aquí i arreu de l’estat.

És per tot això que des de la IAC ens comprometem a participar en totes les iniciatives i plataformes que lluiten per les llibertats, contra la repressió i per la llibertat dels presos polítics, en defensa de l’autogovern de les nostres institucions, i per la lluita dels nostres drets socials i laborals com a poble treballador.

Cal aixecar un front ampli i democràtic antirepressiu i simultàniament passar a l’ofensiva dels drets socials: enfortir i nodrir totes les solidaritats, aixecar entre totes una agenda social antiausteritària des dels moviments socials per guanyar totes les llibertats: polítiques, socials i econòmiques.