L’actual situació sindical, social i política representa un important retrocés en els drets de ciutadania de la classe treballadora. Aquesta situació ve creada per un desajust entre els programes i promeses electorals i les realitats de governs. No s’ha derogat la reforma laboral, no s’ha retornat tot allò manllevat a les “retallades”, es continua utilitzant la “llei mordassa” com un escarment a les mobilitzacions de la classe treballadora.
La repressió, sindical, social i política, s’incrementa i ha esdevingut l’única eina de cohesió de l’estat. L’esquerra estatal és incapaç de presentar propostes satisfactòries a la classe treballadora i la dreta estatal segueix amb el seu discurs de proposta única basada en les forces repressives estatals: punyetes, toga, presó, tricorni, porra i pistola. La connivència dels centres dreta/esquerra català han creat una màquina de guanyar eleccions, però que es absolutament incapaç d’implementar les seves propostes programàtiques, tot i que col·labora activament amb la laminació contínua dels drets de la classe treballadora. Actualment el Govern de Catalunya és un ens de decepció col·lectiva incapaç de fer absolutament res per a implementar la voluntat de les persones de Catalunya expressada (lliurament, … o no) a les urnes: la voluntat democràtica es segueix ignorant al Parlament, a St. Jaume, a Madrid i a Estrasburg.
Aquesta situació precisa d’una resposta àmplia a nivell de carrer que ha d’esclatar aquesta tardor, amb un alt nivell de mobilització que permetin un re-empoderament de classe com el que es va produir el 3 d’octubre de 2017. És per això que la IAC es compromet a treballar activament per a construir aquest resposta; que s’ha d’expressar amb una nova campanya d’activació al carrer i que pot passar per propostes actives. Propostes actives com son les mobilitzacions massives, la vaga general (ja sigui, tant, de curta com de llarga durada), l’ocupació activa de l’espai públic i/o obrir el camí de la desobediència civil.
Aquesta necessària i imprescindible mobilització de la classe treballadora a la tardor s’ha de construir, de forma organitzada, amb tots els agents de la radicalitat democràtica del país. Però, en el cas de la IAC, s’ha de canalitzar, en primer termini, via Plataforma 3 d’octubre (i altres, si escau) des de la perspectiva reivindicativa, que ens és pròpia. La pròpia d’una organització sindical, la mobilització reivindicativa dels drets de les persones treballadores amb les eines que tenim que son: diferents formes de vagues, piquets informatius, concentracions, i etc.
Aquest esforç de convergència mobilitzadora ha de tenir com a objectiu, d’una banda, els aspectes claus de les reivindicacions de la classe treballadora: derogació de la reforma laboral, retorn de totes les retallades, desaparició de la llei mordassa… Però, d’altre banda, també ha de reivindicar un cop de timó en la implementació d’acció de govern: pressuposts socials, priorització de l’estat del benestar per damunt d’altres interessos i un compromís ineludible amb la defensa dels valors republicans i els drets de ciutadania. Compromís que ha d’incloure una especial menció a, no només renunciar a la repressió com a eina de imposició de voluntats sindicals, socials i polítiques, si no també a no esdevenir-ne còmplice de cap de les maneres: ja sigui per acció, inacció o desídia.
Intersindical alternativa de Catalunya, 22 de juliol de 2019