En un context de crisi, la classe treballadora sempre és la que en surt més mal parada a tots els nivells. Ja sigui als Països Catalans, com a la resta de l’Estat, s’ha esdevingut una passada de ribot que ha propiciat desnonaments, suïcidis, gent al llindar de la pobresa, pobres i morts per malaltia, entre d’altres.

Diferents col·lectius i plataformes han anat sorgint per actuar en defensa dels drets socials. 

La  PAICAM (Plataforma d’Afectades per l’Institut d’Avaluacions Mèdiques –ICAM-) vam néixer el gener de 2016. Aquest nou moviment comença amb la lluita d’una dona, la Naty, que a mitjans d’octubre de 2015 es declarà en rebel·lia contra l’alta mèdica de l’ICAM. La Naty pateix una malaltia crònica greu amb risc de mort que la inhabilita per treballar al mercat laboral. Malgrat tots els informes mèdics que així ho certifiquen, el tribunal mèdic assegura que és apta per treballar. La Naty decideix lluitar i planta una tenda a la porta de l’ICAM amb una pancarta que diu “ICAM, em deixeu a la indigència”. És a partir d’aquest cas que les malaltes ens organitzem a travésde  la PAICAM i mica en mica anem estenent la nostra lluita amb nous casos. Una xarxa de suport mutu entre treballadores per a donar veu a les invisibilitzades i plantar cara als aspectes més perversos del sistema.

Tres anys i nou mesos des de la nostra constitució, algunes batalles guanyades, malgrat grans dosis d’hostilitat que els propina l’administració i els seus organismes.

Cap treballadora mai podrà trobar l’equitat dins del context del sistema imperant, el capitalisme. Per tant, com a col·lectiu amb consciència de classe, la PAICAM ens definim anticapitalistes en el nostre llibre de valors.

“Estar en contra del feixisme sense estar en contra del capitalisme, rebel·lar-se contra la barbàrie que neix de la barbàrie, equival a reclamar part d’un terreny i oposar-se a sacrificar-lo”.
Bertolt Brecht

Les malaltes, organitzades, hem anat constatant que aquelles sospites que inicialment i individualment sorgien, són dades objectives i irrefutables, que gràcies al treball de recerca i a l’assessorament dels lletrats del Col·lectiu Ronda, hem accedit a documents on s’expliquen algunes de les irregularitats i il·legalitats que ha estat (i està) cometent l’ICAM (actualment SGAM – Subdirecció General d’Avaluacions Mèdiques)

Cal destacar el suport i col·laboració que la PAICAM hem rebut dels sindicats alternatius, que més enllà de fer-nos costat en les reivindicacions, han participat activament en assemblees, accions, assessorament, i en l’acompanyament de les malaltes. Actualment estem mantenint contactes amb alguns d’ells per aconseguir a través de la negociació de Convenis Col·lectius, millores per aquelles treballadores amb Incapacitats Totals reconegudes. És a dir, cercar fórmules per complementar el sou fins el 100% del salari que es cobrava fins abans del reconeixement de la Incapacitat, mitjançant per exemple, llocs alternatius de treball a la pròpia empresa. 

Feina feta en l’aspecte social

• A la recerca d’espais de confluència: “Nosaltres soles, no podem”. La PAICAM hem crescut com a moviment en el suport mutu i l’empatia radical, però com tots els moviments, pren la seva força de la inserció en un ecosistema d’activisme social.
• S’han establert permanències a les portes de l’ICAM bàsicament per conèixer de primera mà què els passa a les persones que surten d’aquelles instal·lacions, i per oferir-los suport, alhora que facilitar-los informació de com poden actuar.
• Ningú pot imaginar la quantitat de treballadores que surten d’aquest centre amb llàgrimes als ulls, tristes, desesperades,.. Es troben amb casos absolutament denunciables. Un taxista amb despreniment de retina a qui l’envien a treballar. Una conductora d’autobusos que té seqüeles d’una intervenció quirúrgica, que se li enrampa una cama i no la pot moure, conseqüentment no pot pressionar el fre del vehicle, però l’envien a treballar i, un llarg etcètera de situacions que són absolutament incomprensibles.

“ Ximple el metge que menysprea el coneixement adquirit pels antics”
Hipòcrates

Feina feta en l’aspecte polític

• Durant aquests anys hem fet concentracions a les portes de l’INSS, ICAM, Conselleria de Sanitat, Conselleria de la Vicepresidència d’Economia i Hisenda. Hem participat en accions conjuntes amb altres col·lectius amb objectius comuns, i la Plataforma s’ha incorporat a Xarxa de Cures (espai de lluites socials).
• Hem mantingut reunions amb diferents diputats del Parlament, amb personal de la Conselleria de Salut, amb responsables de l’ICAM etc… L’any 2016 es va elaborar un moció amb els punts claus de la seva lluita, i es va aconseguir presentar a 32 municipis del Principat, dels quals a 30 va ser aprovada, on es denunciaven diferents incongruències, incompliments legals o malversació de diner públic, entre d’altres.
• Després d’una alta mèdica de l’ICAM, durant 6 mesos, no era permès als metges d’atenció primària lliurar altres baixes per patologies diferents a la que va iniciar el procés de baixa. Això va ser denunciat, ja que l’ICAM estava incomplint la sentència del Tribunal Suprem , amb Núm. 3162/2012, i de data 15/10/2013. A dia d’avui ens consta que encara hi ha molts metges que no poden gestionar baixes perquè el sistema informàtic no els ho permet.

L’ICAM deriva a centres de Medicina Privada per fer “proves complementàries”, malgrat els informes que aporten les pacients dels seus metges (professionals de la Sanitat Pública).

A banda del menyspreu que això representa per als nostres col·legiats, no s’entén que es pagui a empreses privades per fer una avaluació. Més encara tenint en compte que l’ICAM només accepta informes de facultatius de la sanitat pública aportats per les malaltes..

Va haver de pronunciar-se el Síndic de Greuges perquè es restablís quelcom tan fonamental com el dret a un malalt a  assistir acompanyat a la visita. Dret que l’ICAM denegava sistemàticament.

I un dels punts més candents: el conveni de col·laboració entre l’INSS i l’ICAM.

Es constata que el criteri econòmic va en detriment del criteri sanitari. Aquesta va ser una denúncia objectiva, ja que no era quelcom perceptiu o intuïtiu, estava (i està) negre sobre blanc al BOE 2013-8910, i actualment des de la signatura del nou conveni, al BOE A-2018-1656. La contraprestació econòmica que rep l’ICAM té el 40% d’uns 60 milions d’euros, condicionats a millorar estadístiques de baixes amb referència a anys anteriors.  És a dir, quantes més altes mèdiques, més diners que entren a l’ICAM.

Sobre aquest punt, qui en aquell moment era el Conseller de Salut, el Sr. Comín, va reconèixer davant dels mitjans, que teníem raó. I es va comprometre a no signar el nou conveni, fins haver-se reunit amb la PAICAM i fins que aquest punt no hagués estat degudament depurat amb l’INSS.

La mala sort va propiciar que la signatura del conveni es portés a terme en ple “155”, quan el Conseller era a l’exili, i quan la qui era la sotsdirectora de l’ICAM, la Sra. Neus Rams,, sense cap respecte per la feina feta, va signar el nou conveni amb nocturnitat i traïdoria, amb els mateixos termes que l’anterior.

Quan la PAICAM ens vam assabentar i ho vam denunciar públicament, la senyora Rams va ser destituïda de manera discreta.

A l’inici d’aquest any es va dur a terme una reunió amb Laura Pelay (secretària General de Salut) i Maria Sardà (Directora General del Departament de Salut).  D’aquesta reunió només va arribar una resposta, per carta, i signada per la Sra. Sardà.

La PAICAM vam respondre amb una roda de premsa a les portes de l’ICAM on deixàvem constància del nostre descontent. Si durant la reunió la Sra. Sardà havia reconegut que aquesta institució no funcionava tan bé com fora desitjable, al seu escrit de resposta deia el contrari.

La PAICAM també vàrem informar que una companya havia presentat una sol·licitud d’accés a la informació pública. Sol·licitava dades i xifres, ja que és impossible accedir a aquesta informació des del 2014.

Curiosament la Sra. Sardà, en la carta adreçada a la PAICAM,  parla d’aquest tema: “l’any 2014 la llei va declarar extingida la personalitat jurídica de l’ICAM com organisme autònom de caràcter administratiu, va acabar integrat a la  Direcció General actual, per la qual cosa des de l’any 2014 l’ICAM no disposa d’un pressupost propi..”

Tanmateix, les xifres si que existeixen! La Sra Neus Rams (antecessora de la Sra Sardà) en l’escrit de resposta així ho va plasmar.

I val a dir que caldria una explicació urgent, ja que en aquesta carta de resposta confirmen que durant l’exercici del 2017 ses van destinar 943.450.653,26€ en la gestió d’Incapacitats Temporals. Dit d’altra manera, en la feina que fan a l’ICAM, perquè cal recordar que les nòmines de les malaltes no les paga aquest organisme, òbviament.

Una última dada, i molt interessant: La durada mitjana dels processos amb alta mèdica, a data de novembre de 2017, a l’Estat és de 39,7 dies. A Andalusia és de 45.94 dies, a Astúries de 57,74 dies, a Galícia de 64.37 dies, a Madrid de 33,97 dies. I a Catalunya és de 29.39 dies (10 punts menys que la mitjana de l’Estat).

Això què vol dir, que les catalanes gaudim d’una salut més bona? Doncs no, vol dir que a Catalunya tenim l’ICAM

“Qui no es mou, no sent les cadenes”
Rosa Luxemburg

La PAICAM som una Plataforma d’Afectades per un sistema pervers que envia a les malaltes a un metge, on l’objectiu del qual no és guarir, sinó  fiscalitzar. I qui té el poder de decidir si el teu expedient passa a un equip de valoració o t’envia a treballar.

Afortunadament les malaltes hem reaccionat de manera col·lectiva i organitzada, i no dubtem que seguirem treballant per revertir aquesta violència institucional.

Marta Serrés (activista de la PAICAM)