Article de: Sergi Raventós Panyella
Delegat sindical Catac-Cts/IAC i membre de la Xarxa Renda Bàsica

És imperatiu que des del sindicalisme alternatiu es defensi una renda bàsica incondicional per a tota la ciutadania

Des de fa uns anys la proposta d’una renda bàsica incondicional és cada cop més coneguda. Es tracta d’una assignació pública monetària incondicional i universal per a tota la població.

Darrerament tot just ha aparegut una enquesta sobre la percepció de la innovació en àmbits com l’educació o l’ocupació i entre d’altres resultats més d’un 60% estaria a favor d’una renda bàsica universal i incondicional i el 46% estaria disposat a pagar més impostos a canvi que l’Estat la posés en marxa. Uns resultats que són més favorables que fa dos anys.

Segurament aquest augment de la seva popularitat i suport té a veure amb diverses raons. Per enumerar algunes de les principals: 

1. El fracàs dels subsidis o les rendes per a pobres ha estat considerable en la lluita per acabar amb la pobresa. L’experiència durant dècades a molts països així ho confirma.
2. La diversitat i quantitat d’experiments i experiències pilots a moltes localitats i països (Finlàndia, Índia, Namíbia, Califòrnia, Kenya, Utrech, Barcelona… entre d’altres) ha contribuït també a la seva difusió.
3. L’increment dels working poor és una altra realitat en augment. És a dir, la població que, tot i comptar amb una ocupació legal es pot considerar pobra. Després de les desregulacions industrials i la destrucció de el teixit productiu d’àmplies zones geogràfiques empresos des de fa dècades però accentuades arran de la gran recessió de 2008, a més de les polítiques econòmiques de retallades i austeritat imposades des de la UE, la pobresa s’ha estès a nous sectors de la població, la majoria dels quals havien gaudit d’una posició socioeconòmica relativament còmoda durant els trenta anys posteriors a la II Guerra mundial, quan l’estat de benestar va conèixer la seva època més gloriosa a Europa. A Catalunya segons l’INE hi ha quasi un 13% d’homes i un 11% de treballadors tenen rendes per sota del llindar de risc de pobresa.
4. La robotització i automatització ha comportat i comportarà la desaparició de molts llocs de treball (i no tots de baixa qualificació) i encara que hi ha controvèrsia al respecte sobre la quantitat de feines que desapareixeran hi ha molts informes i treballs acadèmics que coincideixen que s’està accelerant la pèrdua de més llocs que no pas la creació de nous.
5. Les condicions de vida d’una part considerable de la població estan empitjorant des de fa anys i les estadístiques en això són abundants en tots els terrenys: increment de les desigualtats, augment de la pobresa, persistència de l’atur, proliferació del treball precari, pensions insuficients, desnonaments, etc. 

Per posar algunes dades: El Regne d’Espanya és el país de la UE que té més pes de contractes eventuals i el 61% del treball a temps parcial és involuntari mentre que a Europa és el 32,5%. A Catalunya quatre de cada deu catalans treballen en condicions precàries. Sobretot en sectors com l’hostaleria, l’educació o el petit comerç.

Pel que fa a l’atur en els darrers 40 anys la taxa d’atur s’ha situat de mitja a l’entorn del 15% de la població activa.

Aquest conjunt de factors de ben segur que han contribuït a aquest grau de coneixement i suport a la renda bàsica que dèiem al començament d’aquest escrit. 

Un sindicalisme alternatiu que està en les lluites dels moviments socials i recolzant les lluites sindicals contra la precarització i per unes millors condicions de treball com les Kellys o els Riders ha d’estar també en primera línia en la defensa d’una protecció social per a tota la ciutadania. Aquí donarem algunes raons en la defensa de la renda bàsica incondicional que creiem són imprescindibles pel sindicalisme alternatiu, d’esquerres i feminista.

Algunes raons per la defensa de la renda bàsica des del sindicalisme alternatiu, d’esquerres i feminista

• Una renda bàsica suficient per garantir la independència material dotaria al conjunt de la classe treballadora de més poder de negociació. La seguretat d’ingressos suposaria impedir que els treballadors es veiessin obligats a acceptar qualsevol tipus de feina sota qualsevol condició. La quantitat de treball precari i temporal fa que molta gent no pugui rebutjar les ofertes de feina perquè no té la possibilitat de dir “no” i ha de baixar el cap davant de veritables contractes i feines de merda. El fet de tenir una renda bàsica canviaria les regles del joc i es guanyaria en llibertat efectiva pel conjunt de la població.
• També podria facilitar que fóssim més lliures a l’hora de decidir de triar entre un ventall més ampli de feines ja fossin més gratificants o més ben remunerades. 
• Cal insistir un cop més que cal acabar amb la “cultura treballista” hegemònica en les nostres societats occidentals que es basa en conferir al treball assalariat exclusivament com la columna vertebral i la font dels drets i obligacions de les persones. Cal desmitificar aquesta cultura si volem que les nostres vides siguin millors i puguem ser més respectuosos amb el planeta en el que vivim.  
• També es convenient recordar que una majoria de treballadors segons moltes enquestes no es sent implicada en la feina. Segons una enquesta de Gallup només un 15% de la població mundial es se sent implicada i contenta en la feina. Per a molta gent la feina és una gran font d’alienació i estrès que repercuteix considerablement en la seva salut.
• Una altra raó important seria que en un conflicte laboral es podria generar una espècie de “caixa de resistència”  que en cas de vaga de llarga durada podria tenir una gran importància per tal de suportar la pèrdua d’ingressos salarials que acostumen a ser considerables.
• Una renda bàsica des d’una perspectiva feminista podria suposar que les dones tinguessin més possibilitats d’alliberar-se de no ser dominades pels seus companys. La independència econòmica que implicaria podria actuar com un contrapoder domèstic capaç de canviar les relacions de dominació i subordinació de moltes dones de la llar, especialment aquelles que depenen econòmicament de les seves parelles.
• Una renda bàsica defensada des de l’esquerra implica que el seu finançament signifiqui una reforma fiscal que suposi una redistribució de la riquesa de dalt a baix: dels més rics a la majoria de la població i no al revés com es defensa des d’alguns sectors neoliberals per debilitar l’Estat del benestar retallant altres sistemes públics.
• Actualment hi ha alguna proposta de finançament d’esquerres que té les característiques següents: a) la quantitat de renda bàsica (RB) és per sobre del llindar de la pobresa, b) la RB no està subjecta a la imposició de l’IRPF; c) la RB substitueix tota prestació pública monetària; e) la seva implantació no suposa detreure cap ingrés públic per la via de l’IRPF. El model ha de finançar també el que es finança actualment (sanitat, serveis socials, ensenyament, etc.) i òbviament la RB que es proposa.

És important com a sindicat poder ampliar i reforçar l’estat del benestar amb una proposta que recupera la iniciativa en la lluita per l’ofensiva d’una garantia d’ingressos universal i incondicionals per a tothom; és prioritari que aquella part del sindicalisme que posa en valor els principis republicans de ciutadania i de defensa del dret a l’existència material vagi guanyant terreny colze amb colze amb d’altres moviments i sindicats d’arreu del món que la recolzen com els laboristes del Regne Unit com el TUC, UNITE o GMB, el COBAS o la CUB a Itàlia, el COSATU a Sudàfrica o els companys d’ESK d’Euskalherria que fa també molts anys que l’estan defensant. 

Com a sindicat alternatiu, de classe, feminista i que lluita frontalment contra la injustícia social  no només no podem restar al marge de la Renda bàsica incondicional i universal sinó que hem de ser agents actius en el seu impuls i la seva defensa, juntament i amb un altre paquet de mesures com la reducció substancial de la jornada laboral sense reducció de salari i la imposició d’una renda màxima a les fortunes.

S. Raventós