Gener 2020.
El passat dia 12 Tarragona va patir una gravísima explosió dins l’empresa Iqoxe localitzada al Complex Petroquímic Sud que provocà tres víctimes mortals, set ferits de diversa gravetat i forts danys materials inclús fora del perímetre del complex. La fortíssima ona expansiva arribà molts quilòmetres enllà. Així ho demostren els materials desplaçats fins a 2.3 kms, com la planxa d’acer d’uns 800kg que va generar una víctima mortal en impactar a sobre de casa seva al molt poblat barri de Torreforta.
EN MENYS D’UN ANY HAN ESTAT TRES ELS SINISTRES GREUS ALS DOS COMPLEXES PETROQUÍMICS AMB VÍCTIMES MORTALS I FERITS. I AQUÍ NINGÚ AMB RESPONSABILITAT POLÍTICA O EMPRESARIAL SEMBLA QUE FACI RES PER TROBAR UNA SOLUCIÓ.
- Juliol 2019. Un greu incendi arrasa una gran empresa de productes químics situada al polígon Entrevies, a tocar del mateix Complex Petroquímic Sud.Els productes químics, altament tòxics de la indústria van combustionar totalment, vessant ingents quantitats de contaminants a l’atmosfera i al mar.
- Maig 2019. Greu fuita de més de 20.000 litres d’amoníac al Polígon Nord d’un altra empresa química. També amb víctimes, aquesta vegada un mort i diversos ferits.
És realment urgent i necessari revertir aquesta situació tan complicada on es barregen o inclús s’enfronten els interessos empresarials, els dels mateixos treballadors de les empreses del sector i els de tots els ciutadans que tenen tot el dret a viure en un entorn molt més segur i sense tanta pol·lució.
No hem sentit a cap polític de pes o del cercle d’empresaris d’aquestes indústries manifestant quines determinades accions o mesures s’iniciaran en breu destinades a minimitzar els riscos que suposa pels ciutadans de Tarragona i especialment per aquells que viuen als barris de ponent pel fet de conviure tan properament amb les químiques.
Tal com es diu en castellà “QUIEN PONE EL CASCABEL AL GATO…”
Si els hi preguntem per quan serà la propera, ens catalogaran d`alarmistes, però sabem perfectament que ningú garanteix ni garantirà que no tornarà a passar, bé una explosió o bé una emissió de gasos perillosa vora casa nostra
INTENTEM APROPAR-NOS A LES POSSIBLES CAUSES DE L’INICI DEL PROBLEMA,
- Existència d’un conflicte d’interessos. Passant molt per damunt, només podem dir que trobarem persones que acceptaran el risc i la por, oculta per cert, degut a que treballen directa o indirectament amb aquestes empreses i d’altres que expresaran que el seu barri o la seva ciutat no és un bon lloc per viure davant la gran i greu concentració d´empreses del sector petroquímic que tenen a Tarragona els seus interessos però també tot el seu conjunt de riscos, mercaderies perilloses i emissions contaminants.
- Prioritats establertes en el disseny i construcció dels polígons petroquímics Sud i Nord.
Ampliarem la pregunta a aquells que també van decidir situar tan a prop de les indústries esmentades un complexe per la neteja i descontaminació dels camions de transport de mercaderies perilloses amb un gran aparcament per més de 200 vehicles, una terminal ferroviaria de càrrega i descàrrega de mercaderies perilloses i per finalitzar sumem també el moll de descàrrega de mercaderies com ara cereals, carbó, etc… del port de Tarragona. Tots ells a una distància de només uns 3 km, tret del polígon nord a 7 km.
Tots aquest elements estan relacionats directament amb possibles situacions de risc greu i de contaminació. Recordem també que a la província de Tarragona convivim també amb tres centrals nuclears en actiu i una en procés de desmantellament.
Davant aquests aspectes, ens podem preguntar:
QUI VA DISSENYAR TOT AQUEST ESCENARI EMPRESARIAL EN DETRIMENT DE LA SEGURETAT I LA SALUT DELS CIUTADANS?
Per definició i per responsabilitat entenem que darrera qualsevol sinistre cal investigar les causes, detectar els defectes de les diverses actuacions, tant internes de la indústria, com externes dels serveis de protecció civil i d’emergències, per intentar disminuir els riscos inherents al tipus d’indústria i la resposta més encertada en cas d’un altre sinistre. Ara mateix, tenim grans dubtes de que hi hagi capacitat per aprendre d’aquest accident.
Recordem que el parc de bombers més proper, el de Tarragona, usualment compta amb només 9 bombers que són precisament el servei MÍNIM establert. A Reus trobarem normalment uns altres 9 bombers i ja certa distància, potser massa per donar una resposta enèrgica prou ràpida a l’emergència, parcs com Valls o Cambrils amb equips de 4 o 5 bombers mínim de torn. Recordem també que aquest mateixos pocs bombers han estat, des de fa ja molts anys, reclamant nous equips i eines, més personal i nous vehicles per donar l’assistència que la societat reclama.
Per tant, no hem après dels errors encara.
La Direcció General de Protecció Civil (no els bombers) activarà el pla d’emergències químiques (Plaseqcat). Un dels procediments és l’activació de les sirenes, que com ja tenen acostumats als ciutadans, al sentir-la haurien de confinar-se al domicili o als locals més propers, restant pendents de les notícies pels canals estipulats. Aquesta vegada però:
- No van activar les sirenes d’alarma del Plaseqcat.
- Va ser el personal de protecció civil amb els altaveus dels seus vehicles qui va demanar el confinament… Aquesta situació es va donar per la proximitat dels barris a les indústries. Aquest personal no portava mascaretes de protecció respiratòria adequades pel tipus de servei pel qual havien estat requerits. Però també seria molt important i recomanable que les sirenes haguessin fet la funció que pertoca, ja que el caos circulatori va ser molt important, intentant molta gent, allunyar-se de l’epicentre del sinistre. Insistim que la prevenció cal ser prioritària en tant la valoració de risc i la possibilitat de posteriors explosions o deflagracions fruit de la metralla generada per la explosió inicial.
Per tant no hem après dels errors encara…:
Carreteres amb multitud de vehicles intentant fugir de la zona. En minuts, algunes ja no permetien la circulació. Podríem avançar que potser no es confia amb la informació que rep el ciutadà o que el anteriors sinistres des de l’atemptat de ETA han fet que la gent no pugui evitar viure amb por…. Tot i així les carreteres queden col·lapsades i bombers, ambulàncies i policies tenen complicacions per fer la seva tasca.
Per tant no em aprés dels errors encara…
Des d’aquest sindicat agraïm als bombers la dedicació i l’assumpció dels riscos que suposa actuar en serveis com aquest. Pot ser la seva feina, però a mida que arriben al sinistre saben que aquell dia els hi pot anar la vida. També volem agrair al personal sanitari i als cossos de policia la seva implicació professional i personal.
Cal donar la informació real al ciutadà davant un greu sinistre. L’actuació en casos complexes com aquest aconsella, sobretot al inici del sinistre, ser cautelosos i del tot professionals. Primer l’actuació vers els ciutadans abans no es prenen les primeres decisions operatives. La confiança en els cossos d’actuació directa com bombers, sanitaris i policies ės necessària tot i la manca de recursos. El volum d’informació que recull bombers a l’inici del sinistre en un molt curt termini de temps determinarà la possible actuació. Tot i així, aquesta actuació i resposta dels bombers i altres professionals de les emergències serà dinàmica segons es vagi desenvolupant el sinistre.
Som també davant una dura realitat, que tant els sindicalistes com els mateixos treballadors de les empreses afectades reconeixen que l’externalització de contractes en aquestes empreses és un greu problema. Són unes indústries amb molts anys d’existència i tot i la publicitat interessada de que renoven instal·lacions i que són molt segures, tenim la casuística de que els greus accidents estan augmentant.
Senyors responsables empresarials i polítics, no troben que ja toca deixar de mirar cap a l’altre costat?
En uns temps en que evitar la degradació del medi ambient comença a ser una prioritat per cada vegada més governs, trobem que a Tarragona encara vivim damunt d’un polvorí… contaminat i perillós.
Jaume Navarro
Delegat sindical IAC-CATAC
Secció sindical de bombers, Tarragona