28/5/20
Comunicat

Des de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) volem mostrar la nostra solidaritat  amb les persones treballadores de Nissan i de totes les empreses, anomenades auxiliars, que no són altra cosa que externalitzacions de segments de la producció per abaratir costos.

El que passa avui a Nissan està passant fa mesos a Continental; el sector de l’automòbil està en plena reconversió. L’oligopoli de multinacionals que domina el sector està planificant una reordenació de la producció sota l’únic criteri de maximitzar els beneficis dels accionistes. Empreses que han guanyat milers de milions i que han tingut ajudes directes en forma de subvencions, però també indirectes mitjançant la construcció d’infraestructures necessàries  per a la seva producció, plans de formació professional, etcètera, decideixen tancar les instal·lacions  deixant a desenes de milers de famílies treballadores a la incertesa.

Empreses que durant anys han fet competir a les treballadores de les diferents plantes entre sí per abaratir els costos, a canvi de càrregues de treball, decideixen acomiadar milers de persones per guanyar més diners.

Tenim exemples del que passa quan es deixa fer a les multinacionals de l’automòbil, aquestes van deslocalitzar les fàbriques de Detroit a d’altres parts del món. provocant la ruïna de la gent treballadora i la despoblació de la ciutat. Tenim els exemples de les reconversions a les zones mineres del carbó a Astúries, Lleó i Terol, de nou despoblació i misèria. I més a prop del sector del textil.

Les administracions no poden permetre que els capitostos de les multinacionals facin el que els doni la gana. Si Nissan o Continental, o qualsevol altre, decideix tancar; expropiació de les instal·lacions abandonades, sense compensació, així com embargament dels comptes fins que tornin els ajuts!

Certament la crisi ecològica que vivim fa necessari canvis en la planificació de la producció, però aquests no els han de pagar la gent treballadora.  La tecnologia , l’espai i sobretot  la mà d’obra qualificada que hi ha aquestes empreses, s’ha d’utilitzar per la produir allò necessari per a la transició ecològica. Necessitem transport col·lectiu ràpid i eficient energèticament, necessitem produir elements de generació energètica neta… i moltes coses més que es poden fer a les plantes de Nissan, Continental i les que siguin. Per tant, cal un pla industrial de transició energètica i de model de transport, que faci seus els recursos de totes aquelles multinacionals que volen tancar.

Les crisi ecològiques i econòmiques ens porten també a exigir de nou el repartiment dels treballs i la riquesa. Cal reduir la jornada laboral sense reducció de salari; no pot ser que després de 100 anys des de la instauració de les 8h de jornada laboral diàries encara seguim igual. El fruit de l’evolució tecnològica s’ha de repartir, també. A la vegada existeix prou riquesa per a que ningú es vegi privat d’allò essencial, per viure mitjançant la renda bàsica dels iguals.

• Cap acomiadament
• Expropiació de les propietats de les multinacionals que vulguin tancar
• Pla de reconversió i transició energètica pel sector de l’automòbil en particular, i pel metall en general!
• Reducció de la jornada laboral sense reducció de salari
• Establiment de la renda bàsica dels iguals