Aquesta tarda, a les 15:48, des del Secretariat nacional confederal, i segons el que es va decidir al Consell nacional confederal sessió del 9 de febrer, s’ha registrat el preavís de convocatòria de vaga general pel proper 8 de març, donant acompliment a tot allò que normativament es requereix per a la convocatòria d’aquesta, la Vaga general feminista.

El preavís s’ha presentat conjuntament amb la organització sindical SINDIHOGAR SINDILLAR perquè, des de la IAC, lluitem amb elles per la derogació de la llei d’estrangeria i per al reconeixement de tots els drets laborals per a les treballadores de la llar.

La vaga general es convoca el dia 8 de març de 2023 des de les 00:00h a les 23:59h; hi estan convocades totes les persones treballadores de Catalunya.

S’esgrimeixen com a motius per a la convocatòria, entre d’altres, l’exigència de derogació de les reformes laborals vigents, l’eliminació de la bretxa de les pensions i es denuncia la dificultat d’accés de les dones al món laboral i les seves pitjors condicions laborals.

S’exigeixen processos de selecció que no permetin la discriminació, es reivindica la jornada de 35 hores setmanals, com a primer pas, amb una regulació progressiva cap a les 30 hores. A més de mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada i la millora de les condicions laborals de les dones.

 

 

Motius de la vaga (art. 3 RDL 17/1977, de 4 de març)

Derogar les reformes laborals vigents.

Eliminar la bretxa de les pensions i més ara que està en procés de privatització. Les dones, tenim menys accés al món laboral i pitjors condicions laborals, que fan que acabem amb unes pensions molt minoritzades.

Realitzar processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació per qualsevol raó, ni comportin discriminacions encobertes, mitjançant la introducció de currículums cecs i l’eliminació de les entrevistes. Per la desaparició de la discriminació en l’accés a l’ocupació i la disminució de la taxa d’atur de les dones que penalitzen entre d’altres, les dones treballadores embarassades o que vulguin gaudir d’un permís de cura.

Establir immediatament la jornada laboral completa de 35 hores, com a primer pas, amb una regulació progressiva cap a les 30 hores.

Establir mesures contra la precarietat laboral i l’alta taxa de contractes amb jornades parcials i de curta durada.

Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores, acabar amb la desigualtat laboral, la bretxa salarial i el sostre de vidre. Requalificar les categories laborals, els llocs de treball feminitzats i els seus complements vinculats.

Modificar el RD1299 (2006) revisar i incorporar les noves malalties professionals incorporant la perspectiva de gènere: la simptomatologia  femenina i adequar la informació sobre aquestes malalties.

Extingir les externalitzacions, tant dels serveis públics, com dels privats. (Modificació de l’article 42.1 de la Llei 8/1980 de 10 de març, E.T.)

Exigir la implementació d’una Llei d’igualtat retributiva real, per combatre la desigualtat de les pensions.

Exigir el compliment dels articles 2.1.m i 43.1.d de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació per impulsar les accions formatives en matèria de coeducació per educar en la diversitat, en la igualtat real d’oportunitats i en la prevenció de la violència masclista des de tots els centres educatius.

Exigir el compliment efectiu de la Llei 5/2008 del dret de les dones a erradicar la violència masclista. S’exigeix també a les Administracions Públiques que desenvolupin i arribin a acords amb grups polítics, col·lectius feministes i agents socials, i implementin de forma urgent les mesures més enèrgiques per eliminar la violència contra les dones, i que sigui considerat com un tema prioritari a resoldre.

Exigir partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista, atenent a les recomanacions del Informe del CEDAW i les obligacions del Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció de la violència contra les dones (Estambul 2011).

Sobre el pacte de l’estat en matèria de violència de gènere exigir que s’actualitzi i s’adapti a la realitat, ja que la crisi de la pandèmia ha accentuat les agressions violentes cap a nosaltres i més que mai el sistema de protecció de les nostres institucions ha fallat.

S’exigeix també l’elaboració i aplicació dels plans d’igualtat segons l’article 45 de la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes que recull que les empreses estan obligades a respectar la igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, hauran d’adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes, mesures que s’hauran de negociar, i en el seu cas acordar, amb els representants legals dels i les treballadores en la forma que es determini en la legislació laboral. Així com també l’aplicació de totes les indicacions recollides en la Llei 17/2015 de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Aquests plans d’igualtat també han d’eliminar la bretxa digital que és molt greu amb la situació de pandèmia, ja que per poder accedir a qualsevol servei públic és necessari fer-ho per internet i moltes dones no disposen dels mitjans tecnològics per accedir-hi.

Recuperar i ampliar els avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions com a conseqüència de les cures. Entre d’altres:

Cobertura obligada de les substitucions per maternitat i cura, permisos 100% retribuïts, recuperació del text original de l’article 24 de la Llei de conciliació 8/2006: cobrament al 100% de la reducció de jornada d’1/3 durant el 1r any de vida.

Reconeixement de la retroactivitat del cobrament del dret a l’atur per a totes les treballadores de la llar.

Determinació de les malalties laborals professionals en el treball de llar.

Obligatorietat de la persona contractant a realitzar un contracte indefinit a les treballadores internes a la llar familiar, per tal que puguin accedir a la targeta de residència i treball.

Ser reconegudes en tota la normativa sobre seguretat i salut en el treball, tenint el reconeixement dels riscos laborals inherents a les tasques que es realitzen.

Acabar amb el pagament en espècies i desaparició del treball d’interna a la llar familiar.

Derogació de la llei d’estrangeria per la seva violència contra les dones migrades.