Nascuda l’any 1935 a Barcelona, Josefina Castellví i Piulachs és una oceanògrafa especialista en microbiologia marina.

Després de llicenciar-se en biologia a la Universitat de Barcelona el 1957 marxà a França, on el 1960, s’especialitzà en oceanografia. Va llegir la tesis doctoral, en ciències biològiques, el 1969 a la Universitat de Barcelona.

Des del 1960 treballa a l’Instituto de Investigaciones Pesqueras (després Instituto de Ciencias del Mar) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC); del que va ser directora els anys 1994 i 1995.

Pionera de la presència catalana a l’Antàrtida; el 1984 va ser la primera dona de l’estat espanyol a participar en una expedició internacional a l’Antàrtida. Va dirigir la instal·lació de la Base Antártica Española Juan Carlos I a l’illa Livingston i en fou la responsable entre el 1989 al 1997. El Pic Castellví, proper a la base, li està dedicat.

Des del 2010 és la presidenta de la Universitat d’Estiu d’Andorra i és vicepresidenta del Consell assessor per al desenvolupament sostenible de Catalunya. El 1994 va rebre la Medalla d’Or de la Ciutat de Barcelona i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi; també ha rebut altres premis i distincions. El juliol de 2019 l’Institut de ciències del mar li va retre un homenatge, amb la descoberta de la placa commemorativa de l’Aula Pepita Castellví.

Ha publicat més de setanta treballs científics i ha participat en trenta-sis campanyes oceanogràfiques; l’any 1996 va escriure Yo he vivido en la Antártida, el 1967 Ecología marina  i “El paper que juguen els oceans en l’equilibri del planeta Terra” el 2005.

 

Històries de dones històriques (4)

Des de la Secretaria de comunicació de la IAC, durant la setmana del 8 de març d’enguany, publicarem una sèrie de ressenyes de dones del segle XX que, sent molt poc conegudes al nostre país, són d’alguna manera d’importància històrica.

Aquest conjunt de ressenyes te com a objectiu visibilitzar el tracte històric diferencial que han rebut les dones, on s’ha menystingut la seva importància; mentre homes amb nivells de protagonisme històric son prou reconeguts, el coneixement mediàtic d’aquest dones és mínim.

La selecció d’aquest grup de dones és totalment casual, no respon a cap criteri, a part de ser poc conegudes, al nostre país, i d’haver pogut trobar aquesta informació en diversos espais web, especialment, Viquipèdia.