Margaret Sanger (1879 – 1966) va ser una infermera i activista estatunidenca defensora del control de la natalitat; de família nombrosa i catòlica, sa mare va tenir 18 embarassos i 11 fills.
Va exercir d’infermera; es va conscienciar sobre la limitació dels parts pel bé de la dona (tant des del punt de vista de la salut com de la qualitat de vida) i de la importància de distribuir mètodes anticonceptius per evitar l’embaràs; la seva promoció entre les dones la va portar a la presó.
El 1911, després de l’horror de l’incendi de la fàbrica del Triangle Shirtwaist, es va afiliar al partit socialista: va participar en debats en cercles radicals i es va posar en contacte amb el moviment pel control de la natalitat, pels drets de les dones i pels drets reproductius.
A l’hivern de 1911-12, va rescatar 119 fills de classe obrera de la violència de les vagues del tèxtil de Massachusetts, on una dona va ser assassinada.
El 1914 va escriure l’opuscle Familiy Limitation on descrivia, amb il·lustracions, els mètodes més comuns per al control de la natalitat. Condons, espermicides químics, dutxes, taps, esponges, supositoris, el mètode del retir o el nou diafragma de cautxú…, tot i que eren il·legals, les dones de classe alta hi tenien accés. Margaret creia que les dones pobres també tenien dret a conèixer-los. Amb vint-i-cinc centaus (de dolar), es podia comprar Family Limitation amb la informació necessària per ajudar a evitar un embaràs indesitjat. Se’n van vendre 10 milions de còpies.
El 1916 va obrir a Nova York la primera clínica de control de desenvolupament demogràfic als Estats Units, cosa que va conduir a la seva detenció per la difusió d’informació sobre mètodes anticonceptius. El mateix any va ser jutjada i condemnada a 30 dies de presó, que va aprofitar per informar a les seves companyes de presidi sobre l’ús d’anticonceptius.
El seu empresonament va generar una onada de suport; quan va ser alliberada, va esdevenir una celebritat amb una enorme capacitat de recaptació de fons. Margaret va apel·lar la seva condemna i el 1918 va guanyar una important victòria legal: el dret a receptar anticonceptius (els metges, no les infermeres…) quan fos mèdicament necessari, el que va generar el concepte de planificació familiar.
Sanger va d’haver d’afrontar altres processos judicials que van facilitar la legalització de l’avortament als Estats Units. Considerava que una veritable igualtat de la dona exigia una maternitat lliure, volia evitar també la pràctica de l’avortament insegur (perquè era il·legal) de l’època.
Als seus escrits es troba la influència del socialisme i l’optimisme il·lustrat, ja que creia que mitjançant la planificació familiar es podia millorar l’espècie humana. Aquesta visió li va generar crítiques per l’apropament a les tesis eugenicistes.
Va dedicar la seva vida a l’activisme polític; aconseguí que es legalitzés (als Estats units, el 1936) la medecina reproductiva i la distribució de diafragmes entre dones de risc. El 1938 van iniciar els serveis de 374 clíniques de control natal a tot el país.
Va morir als 86 anys, a Tucson, d’una insuficiència cardíaca.
Històries de dones històriques (5)
Des de la Secretaria de comunicació de la IAC, durant la setmana del 8 de març d’enguany, publicarem una sèrie de ressenyes de dones del segle XX que, sent molt poc conegudes al nostre país, són d’alguna manera d’importància històrica.
Aquest conjunt de ressenyes te com a objectiu visibilitzar el tracte històric diferencial que han rebut les dones, on s’ha menystingut la seva importància; mentre homes amb nivells de protagonisme històric son prou reconeguts, el coneixement mediàtic d’aquest dones és mínim.
La selecció d’aquest grup de dones és totalment casual, no respon a cap criteri, a part de ser poc conegudes, al nostre país, i d’haver pogut trobar aquesta informació en diversos espais web, especialment, Viquipèdia.