Un any més arriben les dates més joioses de l’any on tothom se sent bona persona i ens estimem tots (o casi tots, no ens passéssim).
Un any més, com ja s’ha fet costum, arriba la Marató de TV3, aquella oportunitat d’or per mostrar als pares que aquesta escola és solidària, o al poble que els veïns son l’ostia d’inventius per recollir calers pels pobres desgraciats que tenen la mala sort d’haver de ser els protagonistes de la Marató. Dies perfectes per fer un rentat de consciència i una neteja de cara.
I evidentment no ens deixem l’anunci del president de torn, traient pit perquè perdrà un preciós diumenge que podria estar fent les compres de Nadal, agafant un dels telèfons de la sala de màquines d’aquesta estafa patrocinada per La Caixa, Repsol, FIATC assegurances, Mercadona i altres carronyaires que durant la resta de l’any ens roben, ens exploten i ens precaritzen les vides.
Sense dubtar de la bona voluntat de la majoria de participants, sentim una vergonya aliena tremenda quan veiem que en Pere Aragonès que s’havia compromès a internalitzar el transport sanitari (i turutut), que té a les seves mans fer uns pressupostos socials (i turutut), etzètera, té la barra d’anunciar a bombo i plateret la seva bona acció de l’any.
La feina del govern, no és participar en maratons caritatives. Que bendimensionin el pressupost dels serveis públics. Que enforteixin l’Atenció Primària i Comunitaria perquè puguin desenvolupar programes de salut sexual i reproductiva juntament amb els centres educatius. I no només això, estem mancats de mala manera d’educació sanitària. Que donin valor a la salut pública. Que inverteixin en Recerca + Desenvolupament + Innovació (no s’hi valen els robots per cuidar persones), que treballin per crear una farmacèutica pública etzètera altre cop, serà per feines pendents…
Però això és feina de tot l’any, no d’un dia i és clar, no es pot estar fent negoci i gestionant bé els diners públics al mateix temps, la solució: faig negoci i els diners que els posin a la Marató els ciutadans que ja han pagat impostos perquè des del govern fem el que faran amb el que recullin a la Marató. Val, sí, frase complicada però tant com cínica és la situació.
Volen que tornem als anys de la beneficiència i la caritat, quan les monges es dedicaven a curar els pobres malalts que no tenien diners per anar a cal metge. Com diu en Daniel Raventós: avui, aquesta disposició a fer el bé envers els més desafavorits, canalitzada a través d’institucions i empreses, i gratificada fiscalment o en termes d’imatge, no fa més que agreujar la divisió entre la minoria rica i la gran majoria pobra. Caritat doncs, és senyal de desigualtat, però promocionar-la, Pere i companyia, és crear desigualtat. Llavors s’emplenaran la boca que tots els ciutadans som iguals però deu ser “la gran igualdad de los que son más iguales que nadie” com deia aquell.
Recordeu que també acabeu de participar a la campanya de recollida d’aliments on els que s’han enriquit son els supermercats. Els que treuen benefici d’explotar els treballadors que han repostat les estanteries dels aliments que heu comprat pel banc d’aliments i als que no els han pagat ni un cèntim de més per l’augment de càrrega de feina d’aquestes dates. Euros! Euros! Euros! Només veuen on guanyar calers i et fan caure de quatre potes al seu parany.
Total, estem governats per uns cínics i ens ho tiren a la cara. Sí sí, uns cínics malparits.
Seccions sindicals de HSC, SSCC i XSM
CATAC-CTS/IAC