Alguna cosa s’està movent en la sanitat catalana. Arran de la signatura del III acord sobre condicions laborals de l’ICS, s’han realitzat diferents mobilitzacions i convocatòries de vaga. D’una banda el sindicat Infermeres de Catalunya (IdC), va convocar pel seu compte, una vaga indefinida per a infermeres en tot el Sistema Sanitari Català. Malgrat formar part d’un espai més ampli amb altres sindicats, la Mesa Sindical de Sanitat (MSS) van preferir convocar elles soles i sense comunicar-ho en cap moment, enlloc de treballar conjuntament amb la resta de sindicats components de la MSS. No és la primera acció deslleial que aquest sindicat comet. En una anterior convocatòria de vaga i de treball conjunt, va utilitzar una app de la MSS, en la qual treballadores s’havien registrat per a donar suport a les reivindicacions de la MSS. L’endemà de la jornada de vaga, va contactar amb totes les persones registrades per a animar-les a afiliar-se al seu sindicat i les segueixen bombardejant amb correus. És cert que en aquells dies, no tenien a penes afiliació ni representació. Una vegada aconseguida, sembla que ja ignoren l’espai gràcies al qual s’han aconseguit fer un lloc, malgrat, suposadament, continuar formant part d’aquest espai. Parasitació en diuen?

Per altra part, altres sindicats presents a la sanitat catalana, van convocar dues jornades de vaga per totes les categories i només pels treballadors de l’ICS, en motiu de la signatura d’un 3er acord, del tot insuficient, desigual i classista. Tot i així i ja que tots aquests sindicats, al nostre entendre, defensen les mateixes (i millors) condicions per a totes les treballadores de la sanitat catalana, independentment de l’empresa proveïdora de serveis sanitaris per a la qual treballin, sempre que ho facin per al CatSalut o com diem els sindicats de la IAC “Una Sanitat, un conveni”, màxima defensada també per la MSS, creiem que hagués sigut més oportú convocar a tota la sanitat (de l’ICS i concertada).

Per últim, el Sindicat de Tècnics de cures d’infermeria (SAE) i el de Tècnics Superiors Sanitaris (SIETeSS) han anunciat la convocatòria de vaga indefinida a partir del dia 8 de gener. El SAE, per cert, també ha anat participant de forma intermitent a la MSS.

Fins aquí una radiografia de la situació en la qual ens trobem actualment. Una imatge que evidencia una divisió preocupant tant de sectors, com de categories, com d’interessos personals d’alguns sindicats.

Cal reconèixer que les mobilitzacions i fins i tot, malgrat totes les dificultats que comporta en sanitat, el seguiment de vaga, han estat notables. No obstant això, considerem que aquest nou episodi de divideix i venceràs, només afavoreix a les patronals i al departament.

Les IdC fent la lectura, per a nosaltres errònia, que el Sindicat de Metges de Catalunya han aconseguit les seves millores arran de les seves mobilitzacions a principi d’any, ignorant la crida a què aquestes fossin conjuntes, fan ara el propi i el que abans criticaven.Malgrat tot, des de la FTC-IAC estem convençuts que la única manera de prosperar en la lluita per una sanitat 100% pública, universal i de qualitat, és amb la unitat d’acció. Amb la intervenció de la MSS s’ha aconseguit la creació de la taula d’harmonització de les condicions laborals per al personal de l’ICS i del SISCAT. No obstant això, lamentablement, en aquesta taula la MSS va ser vetada pels sindicats majoritaris (UGT, CCOO, SATSE, MC) amb el consentiment de la conselleria, i aquests no han dubtat a llençar a terra tot un treball d’accions i reivindicacions donat que es trobaven a una mesa que no havien lluitat.

Per a la FTC-IAC aquesta constitueix la vertadera lluita, i es compromet a continuar col·laborant amb aquells sindicats que han demostrat la seva capacitat de treballar braç a braç per obtenir el bé comú de totes les professionals sanitàries. No té cap sentit que un CAP si es gestiona per l’ICS una metgessa cobri 15.000€ més que altre metgessa que treballi a un altre CAP gestionat pel SISCAT, com tampoc ho té una pujada desigual dels salaris en funció de la categoria professional. Per posar fi a aquesta falta de sentit, és imperatiu iniciar una negociació conjunta per al personal de l’ICS i del SISCAT, abordant les qüestions de manera simultània i amb determinació. Aquesta lluita implica una unió de forces, més enllà de les categories professionals, va de professionals sanitaris que ens enfrontem a un augment de l’activitat sense un augment de la plantilla, va d’igualar ràtios i càrregues de treball a tot el territori, va d’igualar les condicions laborals, …

La FTC-IAC proposarà la reactivació d’espais amb aquells sindicats, treballadors i usuaris compromesos i honestos, amb l’objectiu de sol·licitar un nou acord de condicions laborals per a les professionals sanitàries que treballem pel CatSalut (ICS-SISCAT) i per enfortir el sistema sanitari català, de manera que es pugui donar el servei que els pacients es mereixen. Aquesta proposta busca millorar les condicions sense generar desigualtats entre les diferents categories, constituint així un punt de partida per a l’harmonització de les condicions laborals.

Tots i cadascun dels treballadors som engranatges del sistema sanitari, si un s’encalla, ens encallem tots i per tant no ens valen les solucions parcials enfocades a sufocar l’incendi als mitjans de comunicació.

Per això és de vergonya aliena veure com alguns dels nostres companys s’empassen aquest procedir de la conselleria i acaben entrant al seu joc. Com si fos la primera vegada que ens volen donar gat per llebre.

Per tant, animem a tots els col·lectius de treballadors sanitaris i a tots els treballadors a títol individual a coordinar-se tal com ho vam fer en les pitjors èpoques del COVID com a Sanitàries en Lluita. Exigint dignitat per tots els treballadors del sistema sanitari. No podem permetre que la Conselleria de sanitat segueixi siguent una màquina de crear llocs de treball precaris ni que es burli de nosaltres fent invents del TBO dels que no en veiem resultats.

No podem permetre que cada any en aquesta mateixa època, els centres sanitaris es col•lapsin i cada any siguem els treballadors els que hem de fer front a aquesta sobrecàrrega de treball sense que existeixi ni la intenció de la conselleria de traçar un pla de xoc.

Això no va de categories, va de poder atendre amb seguretat tant pel pacient com per nosaltres.

Va de no deixar-se la salut treballant pel sistema sanitari.