En Marc Casnovas, exportaveu nacional de la IAC, actualment resident a la República francesa, ens regala aquest article sobre l’actualitat de les lluites de la pagesia dels nostres veïns del nord.

Casanovas, afiliat a la USTEC-STEs, ha estat professot de secundària a Catalunya i segueix treballant en l’àmbit educatiu.

 

Lluita de la pagesia i lluita ecologista juntes i endavant

L’increment del preu del gasoil, les dificultats creades per malalties animals en algunes regions, la resistència al “Green Deal” (Pacte Verd) europeu i, sobretot, el problema dels preus pagats als pagesos, són alguns dels detonants de la ràbia dels ramaders i agricultors a França.

A França, com en tants altres llocs d’Europa, la pagesia es mobilitza, s’organitza i actua de manera cada vegada més coordinada i determinada. Lògicament, són els primers a patir els efectes combinats del canvi climàtic i les polítiques econòmiques que els han propiciat.

Sequeres, inundacions, esgotament del sòl, així com l’augment exponencial de plagues i malalties, no són càstigs bíblics imposats pel destí a pagesos pietosos d’un quadre de Millet; pel contrari, són la conseqüència lògica d’un model agroindustrial insostenible que cada vegada anirà a pitjor, i els treballadors i treballadores agrícoles estaran a primera línia i seran les primeres víctimes a mesura que el tsunami de la crisi ecosocial i civilizatòria de l’Europa del capital sacsegi de manera cada vegada més virulenta les  il·lusions de que es pot transitar cap a un capitalisme verd.

Els representants del principal sindicat del camp, la FNSEA, no són part de la solució, sinó del problema. És com si “Don” Cayetano actués com a representant dels jornalers del camp andalús. La revolta està doncs travessada per un conflicte de classe soterrat entre petits productors i grans productors agrícoles, on la FNSEA i els Jeunes Agriculteurs actuen de facto com a representants de la Patronal i dels grans interessos empresarials davant un moviment que intenten controlar i se’ls va de les mans.

No es estrany doncs, que la FNSEA s’apropi de la legítima ràbia dels agricultors per menysprear la legítima ràbia dels Gilets jaunes o els barris populars (que també van sacsejar França); per desmantellar les poques proteccions mediambientals del camp i accelerar el model que els tractats de lliure comerç de la UE han configurat.

En connivència amb el Govern Macron i l’extrema dreta, certs sectors aposten pel model agrícola productivista que ens ha portat fins aquí: “Volem competir en igualtat de condicions que el camp espanyol” significa: volem la mateixa “llibertat” per contaminar la terra, matar la biodiversitat i la salut a favor dels grans agronegocis i el monopoli de les centrals de compra que fan el seu agost pujant preus mentre esclafen el petit agricultor.

Com assenyalava en MediaPart Andy Smith, autor de “L’expropiació de l’agricultura francesa” (edicions du croquant, 2021), el nucli del problema és que: “El model actual impulsa la majoria dels agricultors i agricultores a produir productes bàsics de baix valor afegit (com cereals o carn) i a produir cada vegada més. Aquest model es va reforçar amb la liberalització de la Política Agrícola Comuna (PAC) a la dècada de 1990. Ja que els agricultors no poden esperar que els preus unitaris augmentin, entren en una cursa de producció per compensar en quantitat. Per fer-ho, han d’invertir i endeutar-se encara més. El nivell d’endeutament dels agricultors i agricultores mai ha estat tan alt com avui. És una font d’angoixa i problemes financers, un cercle viciós recolzat per diversos actors auxiliars de la producció agrícola. Penso en aquells que estan contents de vendre maquinària, o fins i tot en els bancs que participen plenament en aquesta dinàmica, amb Crédit Agricole al capdavant.”

La sobreexplotació dels petits agricultors i la sobreexplotació del camp i la natura, són doncs, dues cares d’un mateix règim agroindustrial capitalista.

D’aquesta manera, mentre el Govern Macron intenta recolzar-se en la direcció de la FNSEA com a representants “legítims” del camp per intensificar aquest model i desmantellar moltes normes ambientals que molesten a les grans empreses, la Conf’Paysanne bloquegen els grans negocis de la indústria agroalimentària i la gran distribució com Carrefour o Leclerc, i apunten als tractats de lliure comerç de la UE.

Afortunadament, una cosa són els interlocutors que es construeixen i es retransmeten entre els mitjans de la monarquia presidencial com la cadena BFMTV (entre d’altres) i una altra la realitat dels pagesos i pageses en lluita.

Com fa mesos el moviment de Les soulèvements de la terre, els i les treballadores del camp i la ramaderia, es mobilitzen també contra les grans Bassines, sobre la qüestió de la distribució de l’aigua i l’ordenació del territori per posar fi a l’artificialització de la terra, exigint el final de les #MegaBassines ultrasubvencionades pel Govern i exigint la reorientació del suport públic cap a canvis en les pràctiques i sistemes de reg que estalviïn aigua al servei de tots els pagesos i de l’interès general.

Com els ecologistes, el moviment camperol denuncia el model neoliberal globalitzat de l’alimentació, defensa una agricultura ecològica i de proximitat que respecti als treballadors agrícoles davant de l’agricultura intensiva, productivista i dopada amb productes químics.

Mentre l’extrema dreta intenta pescar en riu regirat, cal cridar alt i clar amb els treballadors i treballadores del camp: un altre model d’agricultura és possible, un altre món és possible i ens hi va la vida.

Marc Casanovas