Durant els darrers anys l’administració pública ha portat a terme un continu procès de privatització de serveis amb, segons parts interessades, l’objectiu d’alleugerir la despesa pública i poder rebaixar la càrrega fiscal sobre les persones contribuents. En alguns casos s’ha fet de manera oberta i, d’altres, d’una manera més subtil però molt més premeditada: es deixa de fer inversió, el servei envelleix i empitjora i, així, es formula l’externalització com una forma de millora cap a l’usuari: res més lluny de la realitat.

El que acostuma a passar és que les promeses de millora del servei no s’acompleixen mai i, també moltes vegades, el cost final acaba sent més alt pels contribuents o usuaris.

Que és el que acostuma a passar:

1. Es fa un concurs públic (és l’administració, tot ha de ser transparent) amb un seguit de condicions que comporta que només es poden presentar els grans grups empresarials. En aquest concurs, sovint, s’inclou la cessió (hi ha casos de donacions) d’espais, maquinari, infraestructures…. Aquests grans grups presenten unes ofertes immillorables per tal de poder vendre l’externalització com a una excel·lent solució.
2. Un gran grup es fa càrrec del servei i, misteriosament, els números no quadren. Son innumerables els casos coneguts (ni pensar-hi amb els que no sorten a la llum): obres que multipliquen el cost, terminis que s’incompleixen sense cap sanció ni contraprestació, preu del servei a pagar per l’usuari que es dispara, qualitat del servei pobre o retallades en els horaris d’ús…
3. El personal de servei acostuma a tenir unes condicions laborals deplorables; salaris baixos, contractes fraudulents, jornades maratonianes, condicions de seguretat i higiene dubtoses, drets inexistents… Qualsevol cosa per tal d’augmentar els beneficis.
4. Si la cosa no funciona com s’esperava es compensa, rescata, ajuda a aquesta gran empresa que, si ha obtingut uns benficis per sobre del que es pensava, tampoc els retorna.
5. En alguns casos, aquelles persones que com a càrrec públic van prendre la decisió d’oferir el servei a una empresa, entren a formar part d’aquesta empresa anys més tard (o immediatament).

Afortunadament, tot sembla indicar per les noticies que apareixen darrerament, que aquesta tendència està desapareixent (no ens enganyem, poc queda per privatitzar) i, fins i tot, està canviant i es comencen a trobar exemples de municipalitzacions (desexternalitzacions) de serveis.

És en aquesta línia que des de la IAC entenem que cal que l’administració pública comenci a treballar i estudiar com tornar a oferir els serveis, que actualment ofereixen empreses externes (molts dels quals es van externalitzar), amb personal propi.

Aquests darrers dies estem tenint un cas que constata aquesta situació. El personal del servei de restauració de CLECE a la UAB (de les cafeteries de medicina, socials, ciències i Sabadell) no tenen clar quin serà el seu futur. L’empresa ha decidit no continuar amb la concessió donada la situació poc favorable i les persones treballadores estan pendents de quin serà el seu futur. Què passarà si cap altra empresa, ara que la possibilitat de guanys és incerta, no es presenta?

És cert que la finalitat de la UAB és la docència i la investigació, i que la restauració, el transport, la neteja o la jardineria no son la seva activitat essencial. Però son activitats necessàries pel normal desenvolupament de la docència i la investigació i de les persones que la desenvolupen. Entenem que pot ser molt profitós per a la UAB tenir aquests serveis integrats dins el seu personal per les oportunitat que es poden obrir per la realització de pràctiques, experiments i desenvolupar investigacions dins el mateix Campus.

Des dels CAU-IAC demanem a la UAB que, si es dona el cas, es faci càrrec del personal que treballa en els espais i instal·lacions propietat de la UAB, i iniciar el procès d’incorporació de serveis a l’estructura de la UAB. Aquest fet, a més, no seria tan estrany doncs una situació semblant es va produir amb el personal del servei de restauració de la Plaça cívica (UAB).

Iniciem el procés de retorn dels serveis externs a les estructures de la UAB!

Col·lectius assemblearis d’universitat – Intersindical alternativa de Catalunya (CAU-IAC)